Avui, no és un dia qualsevol, és a dir, no és un d'aquells dies que passen sense importància degut a que no hi ha cap fet rellevant. Ja que tenim dues coses per celebrar, "el feliz día de no cumpleaños" segons Alicia al país de les meravelles i el dia universal de l'infant.
En aquest dia es reivindiquen tots i cadascun dels drets universals que té un infant, pel fet de ser infant, ja que molts cops tot i que vivim en el segle XXI, no s'acaben de tenir en compte.
Nosaltres hem tingut la idea de celebrar-ho tots plegats, d'una manera diferent, ja que no podem menjar-nos un pastís tots plegats, ho farem d'una manera que ens uneixi en la distància. La proposta consisteix en explicar una experiència que ens ve a la memòria quan pensem en la nostra infància, ja sigui per diversió, amor, joc o tristesa.
Aquí us deixem una de les nostres:
La Magda recorda una caiguda de la llitera, una caiguda tant forta que va acabar amb una cadira aixafada i una esquerda al cap.
La Judit ens explica que juntament amb una altra nena va tancar un profe dins la classe amb les seves claus fora.
L'Alba ens conta que jugat a fet i amagar es va ficar per un camí d'un barranc i allí on estava hi havia un rusc que la van picar i la van descobrir pels crits que pegava.
Finalment, l'Anna diu que ella recorda jugar llargues tardes al seu garatge amb un dels seus amics, que era molt aficionat a disfressar-se de princesa amb ella i jugar a cuidar nens amb cuinetes.
I vosaltres? que teniu per explicar-nos?
Un petonet ♥,Les minimoys.
Yo recuerdo una mañana que jugaba con mi hermano en el jardín y hacíamos mucho ruido. Era domingo y despertamos a mi madre, que abrió la ventana. Yo pensé que nos iba a reñir porque le habíamos despertado, pero dijo: "¡Qué alegría despertar con el sonido de vuestra risa!" Y recuerdo que en este momento sentí que estaba bien jugar, reírse, tener un jardín y una madre,
ResponEliminaGràcies per la teva aportació. Nosaltres també creiem que el somriure d'un nen ho cura tot. ^.^
EliminaHola, sóc la Danna jo recordo una classe de Gimnàstica, tenia uns 4 anyets, en ple hivern, penseu que jo sóc de Romania i allà a l’hivern tot està nevat i glaçat. Com que tampoc desponíem de grans instal•lacions ni res , un dia el mestre ens va proposar a portar el trineu de casa, i va tenir la brillant idea de lligar els trineus al darrera del seu cotxe, primer va lligar un trineu al seu cotxe i depres va lligar els trineu entre ells, de manera que feien una filera índia. Ell conduint i nosaltres cada un damunt del nostre trineu anàvem donant toms pel poble. Per mi un record fantàstic, un dels millors dies de la meva infància.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per comentar, ens ha semblat una idea fàntastica!:)
EliminaHola sóc la Laura de "Imagineallthestudents".
ResponEliminaM'ha encantat aquesta entrada vostra i els comentaris de la companya i la professora! :)
El meu record és el següent: Per Nadal, quan tenia uns 8 anys, vaig demanar als Reigs Mags que per favor nevés, ja que jo mai havia vist la neu en la meva vida. La meva mare em va dir: demana-ho amb totes les teves forçes i segur que es complirà. I així ho vaig fer un dia rere l'altre.
Sabeu que va passar al cap d'uns dies, no? Sí senyors! Va nevar! I ja sabeu que auí mai neva! La meva mare em va dir: veus Laura, si ho demanes amb tant de sentiments els teus desitjos es compleixen. Vaig plorar de l'alegria i cada cop que ho recordo se'm fica la pell de gallina!
He posat un video al nostre blog que es diu: "¿Te atreves a soñar?" Es genial, us convido a veure'l!
Petons!